PSICOLOGIA. CURS 2010-2011
ASSIGNATURA: FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA
Professor: Ernest Luz.
PRÀCTICA 4
Composició de l’Equip de Treball:
Paula Llorens, Núria Lleal i Oriol Larré
Treball sobre
“Els mecanismes de defensa”
Data: Novembre 2010
Introducció
Aquesta quarta pràctica, tracta sobre els mecanismes de defensa.
Aquests mecanismes venen donats, moltes vegades per l’inconscient; terme ideat per Freud. Per tant, els mecanismes de defensa estarien integrats dintre de la corrent d’estudi del psico-anàlisi, a finals del segle XIX.
El psico-anàlisi, estudia la dinàmica interior (que passa dins nostre), i a partir d’aquí, Freud, va desenvolupar la seva teoria de la personalitat, basada en tres conceptes: Id (allò), Ego (jo), Superego (superjo).
- L’id, vindrien a ser tot el conjunt d’impulsos, desitjos, etc., innats; ja que es regeix pel principi de plaer.
- L’ego sorgeix fruit de la interacció amb el medi i el seu voltant; i opera a partir del principi de realitat. Són entitats egoistes (només mira per ell mateix).
Amb aquest nou sorgiment, es produirà una interacció entre l’ego i l’id (vull tenir, i el que puc tenir).
- Darrerament apareix el superego, una entitat que té en compte als demés, la qual genera els sentiments de culpa, la consciència, etc., i s’afegeix a la dinàmica interna ja iniciada per la interacció entre l’ego i l’id.
Pet tant, el comportament humà es regeix per la dinàmica de les tres entitats alhora.
Ara bé, primerament Freud, va definir a la persona com a un conjunt de dues parts, l’inconscient i el conscient. L’inconscient era una part molt major (comparada amb el conscient) on hi resideixen els traumes, les vivències passades, els desitjos, les experiències, ...
Així doncs, el conscient i l’inconscient es troben dins el mateix individu però no actuen alhora, tot i això, existeix un estat anomenat pre-conscient, en el qual la consciencia es pot adonar del “material” format a l’inconscient. Aquest estat és un estat molt necessari, ja que si l’inconscient aflores al conscient, podria derivar a un desequilibri psíquic de l’individu.És per això, que apareixen els mecanismes de defensa, ja que es tracta de dispositius, creats per l’ego (jo), amb la intenció de protegir-nos de que l’inconscient aflori al conscient, i ens provoqui un desequilibri psíquic, es a dir, estan dissenyats per defensar l’estabilitat psíquica de les persones.
La filla de Freud, Anna Freud, va realitzar una classificació dels mecanismes de defensa mitjançant una llista; en la qual, va inscriure-hi nou: Repressió, negació, projecció, racionalització, intel·lectualització, formació reactiva, regressió, desplaçament i, per últim i no menys important, sublimació.
La pràctica proposada per l’Ernest Luz, tracta de, basant-nos en l’últim mecanisme de defensa classificat per Anna Freud, “sublimar”, es a dir, realitzar una canalització constructiva d’un impuls potencialment perillós en benefici propi o del demés, els set pecats capitals i tres sentiment més, escollits aleatòriament, mitjançant la exposició de dos exemples per a cada una de les opcions; un acte constructiu i una acte destructiu.
L’objectiu dels actes escollit, ha de ser el d’aconseguir l’equilibri psíquic posterior (tant de l’acte constructiu com del destructiu).
Pràctica: Sublimació dels set pecats capitals i de tres emocions més
- Ira: Un treballador s’enutja amb el seu cap de la feina.
o Constructiva: Al sortir, se’n va al gimnàs a colpejar el sac de boxa per tal de desfogar-se.
o Destructiva: Al sortir, se’n va a casa del seu cap i clava una pallissa a la dona i als fills del seu cap.
- Luxúria: Fa un any que un/a noi/a es va separar de la seva parella, i té ganes de tenir relacions sexuals amb un altre persona.
o Constructiva: Es busca una persona per tal de crear i enfortir un vincle afectiu mitjançant l’acte sexual.
o Destructiva: Surt al carrer i es dedica a violar indiscriminadament a qualsevol persona del sexe contrari que es troba.
- Gula: Un/a noi/a al/a la que li agrada molt menjar però que li preocupa la seva imatge.
o Constructiva: Fer-se dietista i aprendre a regular-se.
o Destructiva: Menjar sense parar fins al punt de patir problemes fisiològics (empatx, pujada de colesterol, etc.).
- Peresa: Un/a home/dona torna a casa de la seva feina estressant molt cansat/ada i s’ajeu al sofà de casa seva.
o Constructiva: Mentre està estirat al sofà, llegeix un llibre formatiu.
o Destructiva: Es dedica a no fer res productiu i a jeure amb un passotisme absolut.
- Supèrbia: Un/a estudiant de psicologia està realitzant un treball de grup on s’estan aportant idees.
o Constructiva: Creu que les idees pròpies són millors que les de la resta del grup i les comparteix amb el grup per ajudar a la resta a realitzar la tasca més correctament.
o Destructiva: Es creu el millor estudiant del seu grup i menysprea, de molt males maneres, als seus companys i les seves decisions/aportacions.
- Enveja: Un/a noi/a es troba amb un amic seu i descobreix que ha aconseguit la feina que ell/a tant desitjava.
o Constructiva: Es fixa en la manera en que ha aconseguit la feina, s’aplica la seva metodologia i s’esforça per tal d’aconseguir-la també.
o Destructiva: Es dirigeix a la nova feina de l’amic i, al trobar-se amb els seus caps, es dedica a maldir i a criticar al seu amic per tal de desprestigiar-lo.
- Avarícia: Un noi/a que vol comprar-se una casa i necessita recaptar diners per aconseguir-ho.
o Constructiva: Es dedica a estudiar i a acumular coneixements per aconseguir una millor feina més ben remunerada per, així, poder-se comprar la casa desitjada.
o Destructiva: Es dedica a acumular objectes robant i delinquint, per tal de vendre’ls després i, així, acumular capital per a comprar-se la casa desitjada.
- Humiliació: Un/a noi/a participa en un treball en equip. Durant la pluja d’idees realitza un proposta que, acte seguit, es refusada de forma taxativa per la resta de l’equip i es sent humiliat per la desestimació.
o Constructiva: Assimila la desestimació i la utilitza com a autocrítica per a millorar la qualitat del treball i, individualment, com a company i com a persona.
o Destructiva: Engega a “pastar fang” a tot l’equip i es baralla, verbalment, amb tots ells; amb algun fins i tot físicament.
- Vergonya: Un/a home/dona ha de realitzar una conferència però té molta vergonya i por escènica.
o Constructiva: Intenta utilitzar tècniques i eines per calmar-se, com ara imaginar-se a tothom despullat, o que no hi ha gaire gent, o que si s’equivoca segurament ningú se’n adonarà, etc. Sempre des de un punt de vista optimista.
o Destructiva: Es nega a realitzar la conferència i, com a causa directe, perd la feina.
- Culpabilitat: Un noi/a atropella a un vianant mentre condueix el seu automòbil.
o Constructiva: Ajuda al vianant lesionat i aprèn a respectar la prudència vial.
o Destructiva: Es dona a la fuga i, un cop arriba a casa, decideix no tornar a agafar el cotxe mai més.
Reflexió personal vinculada a la classe i a la pràctica
Primerament, m’agradaria aclarir que sóc bastant afí, a la classificació duta a terme per l’Anna Freud sobre els mecanismes de defensa, ja que, personalment, crec que totes les opcions representen, força fidelment, el conjunt de mecanismes de defensa globals de totes les persones, però qüestiono la eficàcia d’alguna d’elles (sobretot la opció número nou dels mecanisme de defensa, la sublimació).
Seguidament, m’agradaria acclarir que, la opció de la sublimació hem resulta més complicada de dur a terme, ja que, mentre que en la resta d’opcions, el mecanisme de defensa exposat es força comú i utilitzat pels individus, aquest últim hem sembla especialment dificultós de realitzar, ja que és difícil afrontar “fredament” alguna de les seves opcions, i d’altres no exposades, de manera constructiva.
Per exemple, davant d’un sentiment d’ira extrema, com ara el que afloraria a causa de l’assassinat de la teva parella davant dels teus “nassos”; difícilment arribaràs a canalitzar la ira que experimentaràs d’una manera “constructiva”, com podria ser la denuncia de l’assassí per aconseguir que l’engarjolin, i probablement optaràs per una sortida “destructiva” com la que podria ser atacar sense miraments a l’individu que ha acabat amb la vida de la persona a la que estimes.
També m’agradaria puntualitzar que, la utilització d’aquest mecanisme dependrà molt, de cada individu que experimenti una situació en la qual, hagi de sublimar els seus impulsos, ja que, de la mateixa manera que cada persona té la seva pròpia personalitat, també cada persona racionalitza o actua de manera personal davant d’un mateix estímul. És per això, que la classificació d’aquest llistat de mecanismes de defensa, hem sembla molt més propi de la corrent de pensament del conductisme, ja que globalitza bastant les reaccions dels individus davant d’un mateix estímul, mentre que jo, personalment, qüestiono més la seva eficàcia probablement per la meva decantació cap al cognitivisme, on la mentalitat humana guanya protagonisme davant de l’estímul en sí i la conducta globalitzada.
Pel que fa a la pràctica, és innegable que, la sortida/acte destructiu és perjudicial i negatiu per a l’individu en qualsevol dels sentiments o emocions exposats en la pràctica, ja que, en la majoria de casos, atempten contra el propi individu (autodestructiu) o contra les persones del seu voltant (destructiu); mentre que les sortides/actes constructius, són tots ells positius o beneficiosos per al propi individu o per la gent del seu voltant.
Per finalitzar, trobo també, com ja he argumentat anteriorment, que la utilització de la sublimació per canalitzar constructivament un impuls potencialment perillós en benefici propi o dels altres, és una pràctica gairebé utòpica, per les dificultats que ja he esmentat, tot i que no nego en absolut la seva eficàcia, sempre i quan fos factible d’utilitzar.
