Pràctica 3: Distorisions cognitives

PSICOLOGIA. CURS 2010-2011

ASSIGNATURA: FONEMENTS DE LA PSICOLOGIA

Professor: Ernest Luz.

PRÀCTICA 3

Composició de l’Equip de Treball:

Elias Muratet, Rubén Lopez, Paula Llorens i Oriol Larré

Treball sobre

“Tipus i exemples de Distorsions Cognitives.”

Data: Novembre 2010

Introducció

La pràctica d’aquesta setmana tracta sobre les distorsions cognitives.

Aquestes distorsions són pensaments que pot generar un individu amb conseqüències desagradables o negatives en l’estat d’ànim de la persona.

Fins a dia d’avui, hem tractat tres de les quatre grans línies de pensament de la Psicologia, l’Estructuralisme, el Conductisme ( Funcionalisme) i el Cognitivisme.

Encara ens falta per tractar la quarta i última línia de pensament, desconeguda a hores d’ara per mi, la psicologia de la Gestalt.

Les distorsions cognitives entrarien dintre del marc de la psicologia cognitivista, aquesta línia de pensament defensa que cada estímul que rep un individu passa per un filtre emocional i, després, genera una resposta  o un altre. Aquest fet es dona, principalment, gràcies a que cada persona actua de forma personal i pot tenir reaccions molt diferents davant un mateix estímul, depenent del pensament de cada individu.

És per això que, quan des de el punt de vista cognitivista, una persona genera una distorsió o un desajustament mental, el professional cognitiu intentarà canviar la seva manera de pensar envers allò que altera a l’individu, per tal de “arreglar-ho”.

Per això, el cognitivisme és centra en la tècnica de modificació E-O-R-C (Estímul – Organisme – Resposta – Conseqüències).

La pràctica que tot seguit realitzaré, tracta sobre exposar un llistat dels dotze tipus de pensaments distorsionats, ideats per A.Ellis, i incloure dos exemples en cada un d’ells.

Pràctica: Tipus de distorsions cognitives exemplificades

1. Generalització excessiva

1. “Com avui ha sortit a córrer i ha caigut, sempre que corri caurà”.
2. “Com avui li han robat o atacat pel carrer, sempre que surti el robaran o atacaran”.

2. Abstracció selectiva

1. “Va d’excursió, i en una de les nits agafa febre i ho passa molt malament, de tota la excursió únicament recordarà aquella nit” .
2. “Té una presentació oral, la desenvolupa perfectament però es deixa un punt que, personalment, cru que era important, un cop finalitzada només pensa en aquell punt que s'ha descuidat independentment del bon resultat qualificatiu obtingut”.

3. Polarització o pensament “tot o res”

1. “Un dia puntual no sona el despertador (per causes externes) i es lleva tard, llavors polaritza afirmant que sempre arriba tard”.
2. “Està fent un treball en grup i aporta una idea equivocada que, ràpidament, li corregeixen, llavors pensa que mai aporta res realment bo”.

4. Desqualificació d’allò positiu

1. “Li toca un premi en una rifa, però el desestima perquè no li agrada gaire.”
2. “Està realitzant l’examen de conduir, finalment l’aprova sense gaires incidències, però el desestima al·legant que l’examinador l'ha afavorit per raons simpatitzants”.

5.   Lectura del pensament

1. “Un individu es lleva malhumorat, i al creuar-se'l pel carrer el mira malament, llavors ell penso que li cau malament”.
2. “En un examen acadèmic mira l’hora al mòbil i, acte seguit, observa que el professor l'està mirant amb els ulls entornats, llavors pensa que el professor creu que ha copiat”.

6. Endevinar el futur

1. “Ha de jugar un partit de futbol contra un equip, a priori, complicat, per tant ja pensa que  perdran abans de jugar-lo”.
2. Deixa a la seva xicota de males maneres, llavors reflexiona i creu que el seu germà el buscarà per agredir-lo físicament”.

7. Magnificació i minimització

1. “Té un professor simpàtic i que li cau bé, per tant ja creu que sempre té raó en tot el que li explica”.
2. “Escolta un polític d’un partit advers, llavors acte seguit ja creu que l’està enganyant i sempre diu mentides, independentment del que digui”.

8. Raonament emocional

1. “Com que li agrada molt tocar la guitarra i gaudeix, creu que ho fai realment bé”.
2. “Com que ha suspès un examen de  matemàtiques, ho justifica al·legant que no li agrada gens aquesta assignatura”.

9. Etiquetar erròniament

1. “Està veien un partit de l’NBA i, acte seguit, algú diu que els "negres" nomès serveixen per jugar a bàsquet”.
2. “Com que avui conduint s’ha topat amb una dona que gairebé provoca un accident de trànsit i actualment existeixen prejudicis de gènere, cru que els homes condueixen millor que les dones, i l'escridassa per la finestra amb to despectiu i insults a les dones”.

10.  Autoinculpació

1. “Té un amic que ha d’estudiar, però l’ha convençut per sortir de festa amb ell. L’endemà realitza l’examen i el suspèn, llavors ell creu que a estat culpa seva”.
2. “Els seus pares s’enfaden amb ell força sovint i, acte seguit, discuteixen entre ells. Finalment es divorcien i ell acaba pensant que a estat culpa seva”.

11. Personalització

1. “Avui al matí, la seva àvia a resat per “ajudar-lo” a aprovar l’examen d’avui al migdia. Dies més tard s’assabenta que l’ha aprovat òptimament, i al saber-ho, ella al·lega que és mèrit seu pels seus precs”.
2. “Un amic l’ha convençut i proposat com a delegat de classe. Finalment guanya les eleccions i aquest amic creu que és mèrit seu”.

12. Imperatiu categòric

1. “Ha suspès un examen en el qual havia estudiat molt, i acaba pensant que s'hauria d’haver sacrificat més, posteriorment declara que no esmorzarà ni soparà fins que l'aprovi”.
2. “Surt de casa molt nerviós per factors externs, i poc desprès d’agafar el cotxe té un accident de trànsit, llavors pensa que no hauria d’haver conduit en aquell estat i hauria d’haver buscat un opció de transport diferent, i per tant, decideix no agafar el cotxe mai més”.

Reflexió personal vinculada a la classe i a la pràctica

Totes aquestes distorsions cognitives són clarament negatives per a l’estat d’ànim d’un individu i per al seu equilibri emocional, ja que totes elles atempten contra la realitat objectiva de l’individu que les experimenta i poden acabar provocant el sorgiment d’algun problema psicològic, com per exemple una depressió o una melancolia extrema, o fins i tot una patologia psicològica.

Crec, que com a professionals de la ment humana i com a “enginyers socials” (com afirmava B.F.Skinner) un psicòleg que es trobi amb un cas d’aquests, en el qual, un dels seus pacients (o no) pateixi d’algun d’aquests pensament de distorsió cognitiva i experimenti alguna de les seves possibles conseqüències, com ara una depressió, es obvi que, des de el punt de vista cognitivista, haurà d’intentar canviar la forma de pensar d’aquell individu envers a allò que li està afectant negativament o, si més no, això és el que defensa la teoria, però el que a mi m’agradaria saber és, mitjançant quin procediment o amb quines eines, apart de la ja esmentada paraula, pot un psicòleg, arribar a tractar, d’una manera factible, a un pacient amb alguna de les distorsions citades anteriorment, i com pot arribar a canviar realment la forma de pensar d’un afectat; quin procediment a de seguir?: Mitjançant sessions terapèutiques?, mitjançant imposicions conductuals?, mitjançant la fomentació d’algun hàbit?, mitjançant consells personals?,...personalment trobo, que difícilment puc opinar amb certa lògica, a un plantejament psicològic, únicament, tenint coneixement de les distorsions existents amb un parell d’exemples per a cada una; bàsicament per això, m’agradaria arribar a aprofundir més en aquest tema, ja que aquestes distorsions són molt comunes dintre de la societat en la que vivim, òbviament existeixen diferents nivells, i, com ja he dit abans, moltes d’elles, per no dir totes, poden arribar a agreujar considerablement l’equilibri mental d’un individu, i aquest és un fet al qual tots nosaltres hi estem exposats.