Pràctica 6: Necessitats humanes

PSICOLOGIA. CURS 2010-2011

ASSIGNATURA: FONAMENTS DE PSICOLOGIA

Professor: Ernest Luz

PRÀCTICA 6

Composició de l’Equip de Treball:

Jose Luís Gala, Cristian Jiménez i Oriol Larré

Treball sobre

“Necessitats humanes“

Data: Desembre 2010

Introducció

La sisena pràctica de fonaments de psicologia tracta el tema de la psicologia humanista tractat a classe amb el professor Ernest Luz, nascuda gràcies a Abraham Maslow i a Carl Rogers, el quals no estaven gaire d’acord ni amb el conductisme ni amb el psicoanàlisi, ja que consideraven que factors com l’alegria, la valentia, la creativitat, etc; formaven part del concepte de persona.

Segons Maslow, les necessitats són allò que si no es cobreix, poden provocar el sorgiment d’una malaltia o fins i tot la mort de la persona que experimenta la mancança.

Tot i això, existeixen dos graus diferents de necessitats, les necessitats autèntiques i les pseudonecessitats. Aquestes últimes, són falses, i es poden barrejar amb capricis, desitjos,etc.

Sovint, diferenciar entre necessitats autèntiques i pseudonecessitats és complicat, però molt necessari, per tal d’aconseguir enriquir la proliferació o el creixement de la persona com a tal.

Cada persona disposa del mecanismes i els matisos que la poden fer créixer de forma innata, i l’ambient, la ajuda.

També distingim entre tres tipus d’ambients diferents: psicològics, fisiològics i espirituals; tots ells poden convertir-se, de la mateixa manera, en ambients saludables o degeneratius per a la persona que els experimenti.

Així doncs, el principal objectiu de la teràpia humanista és detectar les necessitats autèntiques que li manquen a la persona d’estudi, i mirar de trobar mecanismes per a poder cobrir-les.

Maslow va crear una piràmide jeràrquica de les necessitats humanes que, segons el propi Maslow, no sempre es compleix.

Tot seguit, donaré pas a la pràctica en sí, que tracta d’exemplificar comportaments orientats a la satisfacció de necessitats humanes autèntiques, tant constructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica i tothom en surt beneficiat), destructius (s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica però algú en surt perjudicat) i fallits (no s’assoleix l’objectiu de satisfer la necessitat autèntica); agafant com a model de base als cinc nivells de la piràmide de Maslow.

Pràctica: Comportaments orientats a la satisfacció de necessitats autèntiques.

1.    Necessitats Fisiològiques: Menjar.

a.    Constructius: Cuinar i sopar amb la parella.

b.    Destructius: Robar per a poder menjar.

c.    Fallits: Menjar en gran quantitat per a poder aguantar més temps sense tornar a fer-ho.

2.    Necessitats de Seguretat: Integritat física.

a.    Constructius: Passar de viure d’un lloc problemàtic o conflictiu a un altre més tranquil.

b.    Destructius: Armar-te per circular pel carrer i atacar o matar a qui sospitis que t’agredirà.

c.    Fallits: Intentar mudar-te d’un barri problemàtic a un altre de més tranquil i comprovar que no disposes de recursos per fer-ho.

3.    Necessitats de Pertinença: Grup d’amics de futbol (Barça).

a.    Constructius: Fer-se soci del club (Barça) i anar al camp (Camp Nou) a animar a l’equip.

b.    Destructius: Afiliar-te amb els hooligans del club (Boixos Nois) i anar a cops i a garrotades en nom del club.

c.    Fallits: Dirigir-te al camp per animar al teu equip i patir una averia del teu mitjà de transport amb la conseqüència de no arribar a temps.

4.    Necessitats d’Estimació: Sentir-se respectat.

a.    Constructius: Realitzar una tasca en grup/equip ben feta.

b.    Destructius: Crear-te una imatge pública de violent i agressiu per a ser respectat (busca-raons).

c.    Fallits: Intentar “estovar” a algú per aconseguir el seu respecte i acabar rebent tu.

5.    Necessitats d’Autorealització: Moralitat.

a.    Constructius: Escriure una novel·la/obra amb els principis morals personals. Exemple: Kant.

b.    Destructius: Imposar principis morals i ideals amb la violència. Exemple: Hitler.

c.    Fallits: Intentar imposar principis morals i ideals i trobar-te faltat de recursos. Exemple: Tejero.

Reflexió personal vinculada a la pràctica

He d’admetre, que m’ha agradat força el posicionament d’aquest nou corrent de la psicologia que hem tractat (psicologia humanista) i que, analitzant-ho freda i detingudament, és lògic i factible coincidir amb molts dels aspectes que exposa aquesta línia de pensament , com ara el fet de que són les necessitats les que, en bona part, condicionen els diferents nivells de l’estat anímic de la persona i dels que l’envolten, i del creixement o decreixement personal que aquesta pot experimentar, ja que, en el fons i d’una manera força destacable, tots ens movem per a satisfer les necessitats que, un cop realitzades, ens aporten un grau, major o menor depenent de la necessitat i de la importància que cada individu li doni, de felicitat, benestar i autorealització personal.

Ara bé, com ja he citat, cal matisar en la autonomia de cada individu, i en les seves prioritats que, probablement, seran sempre diferents en algun o altre àmbit, respecte a les prioritats dels altres.

Personalment considero, que és molt utòpic intentar generalitzar quines són les necessitats globals que han de tenir totes les persones d’una manera jeràrquica, i quin és el “prototip ideal” de persona autorealitzada; ja que, per a un individu que pateixi fam, la seva necessitat més autèntica serà la d’aconseguir una peça de pa, mentre que algú que no pateixi aquesta mancança, la seva necessitat autèntica més important pot ser, per exemple, la de dormir.

També considero utòpic el fet de realitzar una classificació del caire comportamental en constructiu, destructiu o fallit, ja que per a unes persones, el fet de matar o d’abastir-se de la violència els hi pot aportar el cobriment d’unes necessitats autèntiques i amb un caire constructiu (com per exemple el terrorisme inicial d’E.T.A que lluitava per la alliberació popular del franquisme i l’assoliment de la independència del País Basc), i d’altres, que considerin, des de el seu punt de vista ètic, que són individus malalts que no cobreixen necessitats autèntiques i, que si ho fan, ho aconsegueixen mitjançant comportaments destructius (o en el cas de l’exemple exposat, fallits).

Així doncs, aquí entraria un nou tema de debat que condicionaria molt aquesta classificació, la ètica personal,normalment condicionada per l’ambient en el que creix i es forma la personalitat de la persona i el propi individu com a conjunt; com per exemple la situació, les lleis, la cultura, els costums, etc, del país en el que visqui.

Per tant, crec sincerament que el tipus de necessitats i el grau d’importància que cada individu cataloga a aquestes mateixes, és tant ampli i variat com persones que viuen al planeta terra, i que és absurd intentar globalitzar i jerarquitzar quines són millors o pitjors, més important o menys, ja que el grau d’importància rau en la personalització de la necessitat de cada individu, i de com la interioritzi.

Tot seguit exposaré un exemple amb el que, espero, simplifiqui la comprensió de les darreres afirmacions:

Un infant, que s’hagi barallat a la escola amb un molt bon amic seu, i que la discussió l’hagi trastornat emocionalment, i hagi provocat que, aquest infant, entri en un estat de tristesa i melancolia. Quan arriba a casa, corre a explicar-li a la seva mare, i aquesta, menyspreant (sense malicia) la importància dels fets, li digui al seu fill que això no és important i que no la molesti per tonteries així, que prous mals de cap té ella a causa de problemes econòmics familiars.

Per a aquesta mare, el problema del seu fill no és important, ja que ella es troba en una situació on troba una mancança de les seves necessitats autèntiques (diners, amb tot el que aquests comporten) i necessita cobrir-les sigui com sigui, i considera el problema del seu fill com a una tonteria comparant-lo amb el seu problema. Una posició lògica que la majoria de nosaltres adoptaríem però, analitzem ara la posició de l’infant: ell no comprèn el grau d’importància que representa per a la seva mare el problema que ella pateix, i per a ell, la discussió amb el seu company és de vital importància (una necessitat autèntica per a ell), i no entén perquè la seva mare no ho veu igual que ell.

Aquí és demostra, resumidament, com dues persones poden jerarquitzar de diferent manera, les seves necessitats autèntiques, i comprovar que la importància de les necessitats, no és vàlida mitjançant una jerarquització globalitzada, sinó que rau el la interiorització de les necessitats de cada individu.

En definitiva, i resumint la meva opinió exposada en aquesta reflexió; coincideixo amb la psicologia humanista en afirmar que, són les necessitats les que, gràcies al seu cobriment, ens permeten créixer i formar-nos com a persones, però, cal puntualitzar que, una mateixa necessitat, pot implicar un major o menor grau d’importància segons com la interioritzi cada individu, i segons el nivell preferencial que li aporti.