PSICOLOGIA. CURS 2010-2011
ASSIGNATURA: FONAMENTS DE PSICOLOGIA
Professor: Ernest Luz
PRÀCTICA 9
Treball en grup:
Esther Martell i Oriol Larré
Treball sobre
“Diagrama sistèmic“
Data: Gener 2011
Introducció
La novena i última sessió amb l’Ernest Luz, pel que fa a fonaments de la psicologia d’aquest primer semestre, va tractar sobre el genograma i el diagrama sistèmic, continuant amb l’enfocament sistèmic.
El creador d’aquest sistema fou Salvador Minuchin, el qual, juntament amb altres psicòlegs, a mitjans del segle XX va començar a treballar amb grups familiars utilitzant l’enfocament sistèmic com a base metodològica de les seves sessions.
Minuchin afirmava que totes les famílies tenen una estructura, i les relacions que mantenen entre ells poden derivar a:
· Famílies amb estructura estàndard.
· Famílies amb estructura no estàndard.
En qualsevol dels casos, no contemplava la possibilitat de la existència de famílies desestructurades.
Així doncs, el benestar o el malestar no depenen de la estructura, sinó del tipus de relacions que s’estableixen entre les persones d’aquesta estructura, per tant, els conceptes de jerarquia i poder (possibilitat de prendre decisions) van vinculats amb el de responsabilitat, i el poder, mai pot ser equitatiu.
En el cas de que els conceptes es capgiressin, es podria crear malestar en el sistema, per tant, cal gestionar i mantenir una jerarquia.
Jay Haley afirmava que les famílies tenen una evolució natural, i un encallament d’aquesta evolució causaria la manifestació dels símptomes.
Minuchin distingeix el poder de la autoritat afirmant que la autoritat te l’has de guanyar, en canvi, el poder se’t pot concedir/obtenir sense merèixer-lo. Així doncs, s’ha de gestionar el poder i s’ha de guanyar la autoritat.
La idea de frontera fa referència a l’àmbit de presa de decisions, i hi han decisions individuals , compartides, etc.
Existeixen tres tipus de fronteres:
1. Rígidesà Sense comunicació i sense marge al diàleg (Ex: Dictador).
2. Laxesà Invasions de territori (Ex: Professor d’institut que abdica de fer front als alumnes).
3. FlexibleàAdmeten la comunicació i el consens (Ex: Família).
Com a eines visuals que representin una estructura (de qualsevol tipus) tenim:
· Genograma: No plasma les relacions entre els integrants d’un sistema, únicament la estructura d’aquest sistema.
· Diagrama: Si que plasma les relacions del sistema, així com la estructura.
Tot seguit, donaré pas al cos de la pràctica, en el qual, havíem de construir un genograma i un diagrama sistèmic.
Pràctica
En el nostre cas, ens va semblar adient inspirar-nos en un sistema familiar, el mateix per a tots dos casos i, mitjançant la comparació visual, comprovar la diferència entre un genograma i un diagrama sistèmic.
Observació: Els individus de 53 i 35 anys són dues dones (voluntàri).
Reflexió personal vinculada a la pràctica
Personalment, m’ha agradat força el descobriment del genograma i el diagrama sistèmic utilitzats en l’enfocament sistèmic, ja que, gràcies a ells, et permeten visualitzar de manera ràpida i senzilla, les relacions i la estructura d’un sistema; ja sigui familiar, laboral, social, etc.
Clarament, hem decanto més per el diagrama sistèmic, ja que trobo que el genograma és molt més limitat al representar, únicament, la estructura del sistema.
En canvi el diagrama sistèmic va molt més enllà, i representa, a més a més de la estructura, les relacions d’aquest sistema, fet important per comprendre, a primera vista, amb quina mena de sistema s’està tractant i poder fer-te més fàcilment a la idea quina mena de camí hauràs de seguir per tractar-lo.
Tot i això, i com ja és costum en aquest blog de fonament de la psicologia, li trobo un “petit-gran” problema a aquesta eina d’estudi:
Trobo que un diagrama sistèmic pot comportar, de forma involuntària, a la pressuposició i a l’error, ja que considero que les relacions que poden existir en un sistema o en una estructura són bastant més complexes del que un “simple” diagrama pot representar, i s’ha de tenir en compte, per exemple, que la relació que pugui existir entre dos germans, no es reduirà únicament a si estan bé o malament, si estan aliats o han creat una coalició envers algun tercer, etc.
Trobo que un diagrama sistèmic pot servir per fer-te una idea de les relacions que hi ha en el sistema, però no per creure-te-les al peu de la lletra i de forma incondicional.
És aquí on retornaria a la reflexió que vaig fer en la pràctica anterior, en la que considero que les relacions amb l’ambient són importants, però també són igualment importants les interioritzacions que cada individu faci de la seva percepció de l’ambient.
Amb el diagrama sistèmic podem plasmar, de forma gràfica, si dos individus estan bé o malament, però també hem de tenir en compte les raons per les quals han arribat a aquella situació, ja que la seva coneixença facilitarà molt la tasca de tractament.
No hem d’oblidar, que els éssers humans no som màquines, i molt menys que no som organismes simples; sinó que, probablement, som l’ésser o l’organisme viu, més complicat i complex que existeix, i ni tant sols en un llibre de dues mil pàgines, podríem arribar a classificar o catalogar a un individu en tota la seva magnitud, ja que sempre ens quedarien detalls i fets importants que ens deixaríem.
També hem de tenir en compte, que les relacions dels individus d’un sistema no són estàtiques, sinó que avancen i progressen (per bé o malament) cap a noves formes de relació, i la ben entesa que pugui existir avui entre dos individus, pot demà convertir-se en un focus de problemes o fins i tot en mal entesa.
Pel que fa a les afirmacions de Minuchin, estic d’acord en un aspecte i en desacord en un altre:
Estic molt d’acord en l’àmbit de les fronteres, del poder i de la autoritat.
Clarament, sempre han d’existir fronteres en les relacions dels individus d’un sistema o d’una estructura, i la elecció de quina mena de frontera decidim utilitzar, marcarà, de forma significativa i rellevant, el tipus de relacions que es crearan en el sistema.
Considero la classificació, de Minuchin, de les fronteres força afí amb la realitat (rígides, laxes o flexibles) i crec sincerament, que en tots els sistemes que existeixen hi són representades i utilitzades. Una mala utilització o una mala elecció d’aquestes fronteres pot desencadenar a un problema en el sistema.
També l’àmbit del poder i la autoritat el trobo vàlid, ja que cal diferenciar aquests dos conceptes, i cal tenir en compte que el poder pot ser atorgat sense merèixer-lo, però la autoritat s’ha de guanyar.
En qualsevol d’aquests tres conceptes, una mala distribució en el sistema desencadenarà a problemes i desavinences entre els integrants de la estructura en qüestió.
Pel que fa al meu desacord, no comparteixo la idea de Minuchin de no contemplar la possibilitat de formació de famílies desestructurades, i només considerar que, aquestes famílies únicament es poden classificar com a famílies amb estructura estàndard o famílies amb estructura no estàndard.
Primer de tot caldria definir què considera Minuchin per estàndard i no estàndard, i sense això, difícilment podré fer una crítica científicament vàlida, però a primera vista o com a primera impressió, el que a mi hem transmet amb aquesta afirmació és que existeix un model estereotipat de família normal, i la resta de famílies que no segueixin aquest model seran anormals.
Crec que, cada família (en aquest cas), o cada sistema o estructura s’ha d’adaptar als individus que el formin, i segons les relacions que mantinguin o decideixin mantenir, així com les fronteres que decideixin establir, es podran anomenar (formalment) com a estructura o sistema definit; però considero que això no ha de comportar a classificar, de forma preestablerta, a quin tipus de grup sistèmic o estructural pertany aquella família, únicament perquè s’assembli o s’allunyi a un sistema o estructura predefinit anteriorment.
De la mateixa manera, jo sí que crec en la possibilitat de creació o formació d’una família desestructurada, ja que, un sistema no estàndard pot tenir una estructura ferma i establerta, encara que no segueixi el model utòpic de “sistema perfecte”, en canvi, poden existir famílies desestructurades que no tinguin cap mena d’estructura ni valors definits de forma clara, però això no dona lloc a classificar-la com a una no-estructura o com a un no-sistema, però tampoc es podrà classificar com a no estàndard (i molt menys com a estàndard).
En definitiva i per acabar ja aquesta última reflexió del blog de fonament de la psicologia, considero que, gràcies al diagrama sistèmic, és possible simplificar la imatge d’un individu (pel que fa a les relacions, etc.) però s’ha de tenir en compte el gran marge d’error que això pot comportar, i que únicament s’ha de considerar com a un fet o una eina orientativa, i no pas definitòria.
Pel que fa a la estructuració familiar, m’agradaria indagar més en les definicions que fa Minuchin sobre el que és estàndard, no estàndard i desestructurat, i probablement desprès de tenir coneixement i constància d’aquestes tres definicions, podré dur a terme una crítica reflexiva més vàlida que la ja esmentada anteriorment, i així també, enriquir-me culturalment una miqueta més.
Molt bona feina de reflexió, Oriol!
ResponderEliminarEn la línia de les teves anteriors pràctiques.